COMIAT HIPERTEXTUAL

Avui és l'ùltim dia per fer l'entrega d'aquest projecte, que  per mi,  ha estat tot un descobriment, la creació d'un blog.

No en tinc cap dubte, vivim en un món cada vegada més complex. La progressiva incorporació dels ordinadors a les diferents activitats productives, de creació i lleure, així com l’expansió de les xarxes de comunicacions a tots els àmbits de la vida ciutadana, constitueixen dos fenòmens que visualitzen els canvis que està experimentant la nostra societat. Nosaltres reflectim aquests canvis. 

He de dir que malgrat totes les dificultats, sempre anar a contra-rellotge per entregar les PAC i sobretot amb el programa Antconc, he gaudit molt de tota aquesta assignatura i m'ho he passat molt bé. Visitant els blogs creats al llarg del semestre, alguns són autentiques obres d'art........Felicitats!

Solament em queda donar les gràcies al nostre professor, Joan Campàs, i a tots els companys de l'aula, que amb les seves aportacions m'han ajudat molt a resoldre alguns problemes.

Desitjo doncs que us vagi molt bé a tots i per que no, a reveure en una altra virtual.!!!!!!!

ANÀLISI LEXICOMÈTRICA

El projecte de recerca a realitzar d’aquesta assignatura, Escriptures Hipertextuals, consisteix en  una pràctica, centrada en la implementació d'un blog i en una anàlisi lexicomètrica d’un conjunt de blogs feministes, activistes en general o polítics.

Realitzarem aquesta anàlisi lexicomètrica a través del  programa AntConc, un programa de tractament de corpus textuals.

Després de decidir-me per el tema feminista, vaig escollir el següent blog: 

http:// entregrietas.wordpress.com/.

Aquest bloc va néixer al desembre del 2012. Tal som ens diu en el seu projecte, la seva activitat és:

"ENTREGRIETAS es un proyecto de activismo y creación feminista que usa como soporte la red para explorar la realidad y visibilizar en nuestras cotidianidades cómo el género atraviesa nuestras vidas. 

Pretende constituirse en un observatorio de la realidad que nos circunda en las calles, en las casas y en la red, afinando la mirada desde la lupa de la igualdad de género, y elaborando propuestas de acción para el cambio de estas realidades".

Com he procedit:
Els textos en el blog estan agrupats en quatre categories, i alguns articles estan publicats en altres revistes com per exemple la Revista Digital Soy Mujer.
He seleccionat els textos de quatre posts, convertint el document en un text sense format. He incorporat aquests fitxers en el programa Antconc, per tal de procedir al filtratge de dades. He analitzat posteriorment les dades obtingudes en funció de diverses eines i criteris. D'aquesta forma, podem veure quins són els temes més tractats en aquest bloc de caire feminista i valorar com està enfocada aquesta publicació.

genero

igualdad

mujeres

hombres

fem*

sex*

En la taula que incorporo a continuació, podem veure l'aparició de termes al llarg del text i la seva freqüència d'aparició. 

PALABRA	RANKING	FREQÜÈNCIA
derechos	13	89
feministas	27	34
género	30	29
vida	31	29
hombres	33	24
social	38	21
Derechos	46	18
Mujer	47	18
personas	60	16
mujer	64	15
aborto	68	14
feminista	73	12
maternidad	80	11
igualdad	100	9
nosotras	103	9
sociales	104	9
derechos	115	8
feminismo	118	8
madres	121	8
movimiento	122	8
proyecto	129	8
sociedad	133	8
Feministas	149	7
laborales	153	7
madres	154	7
política	162	7
todos	170	7
FEMINISTAS	182	6
hombre	183	6
lucha	186	6
micromachismos	188	6
mujeres	190	6
violencia	199	6
Violencia	200	6
AMOR	203	5
causas	212	5
cultura	216	5
culturales	217	5
estereotipos	228	5
masculina	234	5
patriarcal	242	5
relacion	245	5
reproducción	246	5
abortar	253	4
actuar	50	4
Casa	335	4
caso	337	4
cuerpos	583	4
libertad	304	4
patriarcado	315	4
sexual	325	4
sexualidad	326	4
trabajo	334	4
Aborto	343	4

Podem veure doncs, que hi ha paraules molt més utilitzades que unes altres, amb diferencies significatives. La freqüent utilització de la paraula derechos o Derechos ja ens posa sobre la pista del caire del blog, on els posts publicats volen fer veure una realitat, les diferencies entre el sexe masculí i femení en la nostra societat, on les dones han de reivindicar els seus drets.
Aquest resum per freqüència ens serveix de base per a unes cerques més concretes, com l'anàlisi de les paraules clau del context feministas, per establir patrons lèxics característics.  

Conclusions:

Puc veure com, mitjançant paraules com feministes, homes, igualtat, etc.., el principal tema desenvolupat en la meva selecció,  té relació amb la reivindicació com a dona en tots els sentits, amb el dret a la igualtat, i a la llibertat i capacitat de decidir sense obligacions ni coaccions. 

Amb aquest anàlisi lexicomètrica, he pogut arribar a conèixer les paraules d'un text i a saber-ne els seus continguts. Al formar part d'un blog, aquests tenen una finalitat molt concreta i en aquest cas, una difusió ideològica del tema feminista, en un espai concret.

HIPERTEXT, LECTOR, AUTOR

En el fenomen de l’hipertext, els nexes situen el text al centre de l'univers textual, que crea un nou tipus de jerarquia on el centre del text domina sobre els elements perifèrics. Aquest centre, però, és dinàmic, passatger, virtual, que tan sols apareix en un passatge particular i no manté una relació tirànica amb els altres elements de la xarxa. L’hipertext transforma el text i la seva estructura. Un text s’estructura principalment en tres eixos principals: Inici, desenvolupament i desenllaç o final. La noció d’inici és una herència metafísica que mostra la necessitat de fixar un origen per a tot, que amb l’aparició de l’hipertext desapareix. L’hipertext no té un origen fixat, ni un itinerari traçat, la qual cosa implica que no té final; el text no s’esgota mai, en podem fer infinites lectures, sense que una sigui considera millor que l’altra. L’hipertext dificulta la determinació del principi d’un text perquè, per un costat, canvia la nostra concepció de text, i per l’altre, perquè permet al lector començar en molts punts diferents, també canvia el significat de final. Els lectors no poden tan sols triar diferents punts on acabar, sinó que a més a més poden seguir ampliant-lo, deixar-lo més llarg de com era quan van començar a llegir. El recorregut també és diferent, ja que els nexes electrònics destrueixen la oposició binària entre el text i les notes existent en el llibre imprès. Cada vegada que segueix un nexe, el lector pot trobar-se un altre passatge del mateix text al que fa referència o un de nou, i els nexes també ens poden conduir a altres obres del mateix autor o de la mateixa categoria. L’hipertext ideal consistiria, segons Joan Campàs, "en un conjunt d’itineraris oberts, evolutius, adaptatius entre un conjunt divers de coneixements que pertanyen a un domini amb fronteres relativament difoses. Constituiria una temptativa d’apropiació subjectiva del que és imprecís, relatiu, variable, complex.”(1)

El més significatiu de l’hipertext és la distinta dinàmica de lectura que ofereix respecte la del llibre en paper. A l’hipertext, els elements annexats al text tenen un accés directe, només fent un clic, sense moure’ns de lloc i sense la dificultat de recórrer biblioteques a la cerca del llibre relacionat. Cada enllaç planteja el dilema de clicar-lo o no, amb la qual cosa s’està privilegiant la capacitat del lector per a descobrir ell mateix la informació que busca amb la màxima llibertat possible. S’aposta així per la pragmàtica de la interactivitat, que s’expressa en dos vessants: des de l’autor, amb la relació dialògica que manté amb el lector, i des del text mateix, gràcies a les diverses ramificacions que conté la trama. També el llibre de paper oferia una lectura selectiva, però limitada al que quedava confinat a les mans del lector en format de fulls impresos. Ara existeix una extensió aparentment il·limitada dels processos de lectura, i endinsar-s’hi sols depèn de la voluntat de l’usuari.

Tradicionalment, els lectors han estat condicionats per la idea i construcció de l’ autor; per tant, la lectura ha estat una activitat passiva, on el lector es limitava a intentar entendre el que l’autor volia comunicar. La nostra herència cultural en pràctiques de lectura, com a usuaris de l’alfabet llatí és un recorregut de dreta a esquerra, i de dalt a baix de la primera pàgina a la última, llegint un text de principi a fi. L’hipertext permet obrir itineraris paral·lels de lectures, nous camins, noves possibilitats a cada tria. Ara ens trobem davant d’un text amb una materialitat diferent, en forma de pantalla. Lògicament el canvi afecta a com llegim. El principal tret de la lectura sobre pantalla és la manca de linealitat clàssica tan típica del paper. A l’ordinador es llegeix també linealment perquè la lectura alfabètica i les condicions fisiològiques humanes obliguen a fer-ho així. No obstant, el text deixa de presentar-se sota la imatge d’una continuïtat amb aspecte unitari i definit.

L’hipertext no només modifica la instància del lector. També reconfigura la de l’autor, ja que comporta grans repercussions sobre la forma de concebre i construir el text. L’autor és qui dissenya tots els recorreguts optatius possibles, qui controla com pleguen les idees i qui s’ha de preocupar per donar sentit a la diversitat d’informacions. Saber quan cal desenvolupar una nova pàgina o com utilitzar els diferents recursos hipermèdia per afavorir la comprensió són tasques fonamentals per a contribuir a una lectura fàcil i agradable. Malgrat la importància del treball de l’autor, aquest constitueix un ens anònim a causa de la immaterialitat i la manca de referencies pròpies de l’espai virtual. En la literatura digital, la creació no és a nivell individual, la qual cosa implica una dificultat afegida a l’hora d’assignar un autor a una obra. En bona part a causa del concepte d’interactivitat, s’ha dit de la literatura digital que ha fet possible l’aparició del lector actiu, “usurpador” de la funció de l’autor; la influència formalitzadora de l’autor retrocedeix davant la creativa del lector. L’any 1967, Roland Barthes publica l’assaig "La mort de l’autor", on afirma la independència del text literari per sobre de la intenció de l’autor. La seva innovació recau en desplaçar de l’atenció del text vist com quelcom produït per l’autor cap a quelcom produït pel lector. Roland Barthes es va manifestar en contra el culte de l' autor atacant la noció comuna i tradicional d’aquest com a explicació definitiva d’una obra. Sosté que l’autor ja no pot ser considerat com una presència omniscient impregnant d’influència una obra de literatura, la qual cosa implica que el lector es faci càrrec de la principal font de poder en un text i per tant els lectors són tant els creadors de les narratives com els autors. Això significa que la narrativa pren vida pròpia després de sortir de l’autor i passar a circulació general. L’autor és el canal a través del qual parla el llenguatge i es converteix en poc més que hipòtesi, una persona projectada pel crític del text.

Es pot considerar que "La mort de l’autor" que anunciava Barthes adquireix una aplicació pràctica que en reforça la hipòtesi, el que porta com a conseqüència una democratització de l’autoria, que prescindeix del prestigi de l’autor i el seu nom propi a l’hora de publicar a la xarxa. Aquest fet dóna la possibilitat a persones anònimes a exhibir les seves obres, on a més a més poden interferir al text i suggerir alternatives al lector. En aquest cas, el lector es converteix en la raó de ser de l’obra, i culmina el procés de traspàs de poder entre el lector i l’autor postulat per les teories postestructuralistes. Com si d’un retorn a l’origen es tractés, les obres tornen a ser anònimes. Abans que l’escriptura fixés la paraula oral i el llibre en permetés la seva difusió, les obres literàries circulaven sense que es tingués en consideració qui les havia originat.

(1) Càmpas, J. (2005),  L’hipertext. Barcelona: Editorial UOC, pàg. 15                                 

LES NOVES TECNOLOGIES ENS FAN CANVIAR LA FORMA DE PENSAR?

S

Sembla que l’escriptura i la lectura en línia i tota la nostra activitat a la xarxa contribueixi a canviar la nostra manera de pensar.

Internet ja és per a molts el major canal d'informació. Cada vegada és superior el temps emprat en navegar, ja sigui per llegir les notícies, revisar el correu, veure vídeos i escoltar música, consultar enciclopèdies, mapes, conversar per telèfon i escriure blocs. En definitiva, la Xarxa filtra gran part del nostre accés a la realitat.

Fins ara, la cultura lletrada escolar estava íntimament lligada al pensament científic hipotètic deductiu, al processament lineal de la informació, a la lectura individual silenciosa, l'escriptura a mà, la memòria i l'acumulació de dades. Així hem intentat ensenyar a pensar bé. Però, si en el passat el processament de la informació era és lineal, actualment és en paral·lel. Si nosaltres vam aprendre acumulant dades i el valuós era saber moltes coses, avui les dades estan accessibles tot el temps, de manera tal que ja no és un valor per al cervell l'acumular informació. La xarxa no només canvia els comportaments de les persones, sinó també la seva forma de pensar; els joves són cada vegada més capaços de realitzar diverses tasques al mateix temps però, tenen menys capacitat de concentració i de llegir i escriure textos llargs.

La influència d’Internet i les TIC en la vida diària ens fa processar una gran quantitat d’informació.

Nicholas G. Carr creu que Internet canvia el nostre cervell i la nostra forma de pensar: “Els canvis en els nostres hàbits mentals produeixen canvis físics en el cervell. Aquest s'adapta mitjançant canvis químics i cel·lulars que persisteixen quan apagues l'ordinador. Internet estableix noves connexions en el cervell que abans no utilitzàvem, però també afebleix unes altres que abandonem. S'ha descobert que fins i tot quan no estem connectats ens costa molt concentrar-nos en una idea en particular. Encara que creguem que estem mentalment relaxats, en el nostre cervell segueix actuant aquesta nova tecnologia”.(1)

Derrick de Kerckhove afirma que “només amb pensar, pots canviar el contingut de la teva ment en temps real amb colors i moviment i so i textura i totes les altres simulacions que processem cada segon de la nostra vida mental en la nostra realitat virtual privada. La flexibilitat del processament de dades que experimentem en la nostra ment és l'estàndard que l'enginyeria dels mitjans de xarxa hauria d'intentar aconseguir”(2)

En el seu llibre No pienses en un elefante, George Lakoff ha escrit sobre el llenguatge polític. En ell parla dels marcs de referència i de la importància de les metàfores. El marc de referència del ‘pare estricte’ i valors com autoritat , disciplina o identitat i la capacitat de mobilitzar emocions han afavorit les polítiques conservadores nord-americanes. “Canviar de marc és canviar la manera que té la gent de veure el món. És canviar el que s'entén per sentit comú. ja que el llenguatge activa els marcs, els nous marcs requereixen un nou llenguatge. Pensar de manera diferent requereix parlar de manera diferent”.(3) Per a Lakoff els marcs serien a la sinapsis del nostre cervell en forma de circuit neuronal. Com ell mateix diu: “Quan els fets no encaixen en els marcs, els marcs es mantenen i els fets s'ignoren.”

(1)  Nicholas G. Carr ( 2011): ‘Internet erosiona el pensamiento profundo. La Voz de Galicia. 2/4/2011. En línia a http://www.lavozdegalicia.es/tecnologia/2011/04/02/0003_201104SC2P14991.htm.(2)Derrick de Kerckhove (1999) Inteligencias en conexión. Hacia una sociedad de la Web. Barcelona: Gedisa., Pàg. 4

(3) George Lakoff (2004) No pienses en un elefante. Madrid: editorial Complutense, Pàg. 59